This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
,
You have not declared a location in your profile! This means that clients searching for professionals in your country or area will not be able to find you. Update your location
Not now
Don't remind me again
Working languages:
English to Catalan English to Spanish French to Spanish
Freelance translator and/or interpreter, Verified site user
Data security
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Affiliations
This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
English to Catalan - Standard rate: 0.07 EUR per word / 25 EUR per hour English to Spanish - Standard rate: 0.07 EUR per word / 25 EUR per hour French to Spanish - Standard rate: 0.07 EUR per word / 25 EUR per hour French to Catalan - Standard rate: 0.07 EUR per word / 25 EUR per hour Catalan to Spanish - Standard rate: 0.07 EUR per word / 25 EUR per hour
Spanish to Catalan - Standard rate: 0.07 EUR per word / 25 EUR per hour
Editing/proofreading Volume: 50000 words Completed: Sep 2009 Languages: Catalan
Book "Talamanca 1714. Arqueologia d'una batalla"
Proofreading in Catalan of the book "Talamanca 1714. Arqueologia d'una batalla".
History
No comment.
Translation Volume: 60000 chars Duration: Jan 2009 to Feb 2009 Languages: English to Spanish
Book "Dezallier d'Argenville's Conchology"
Translation into Spanish of plates from Antoine Dezallier d'Argenville's book "La Conchyliologie, ou Traité sur la nature des coquillages" (1757) and accompanying articles from present-day scholars on Dezallier's work.
Zoology
positive Blue Board outsourcer (50 to 100 entries): No comment.
Translation Volume: 70000 words Duration: Jun 2008 to Sep 2008 Languages: Catalan to Spanish
Pla de Salut de Catalunya
Medical: Health Care
positive Marià Pitarque: A very professional and fruitful collaboration
Translation Volume: 98 pages Completed: Apr 2008 Languages: English to Spanish
Book "Abbot's Card Games"
Translation into Spanish of the book "Abbot's Card Games" by Robert Abbot. Published in june 2008 by RBA.
Translation Volume: 48000 words Completed: May 2005 Languages: French to Catalan
Book "Le changement climatique"
Translation into Catalan of the book "Le changement climatique" for the Catalan Government.
Environment & Ecology
No comment.
Translation Volume: 53000 words Completed: Jan 2004 Languages: English to Catalan English to Spanish
Technical translation for an exhibition catalogue
Translation of two texts for the catalogue of the exhibition "Mediterraneum", on medieval astronomy and astronomical instrumentation.
Astronomy & Space
No comment.
More
Less
Portfolio
Sample translations submitted: 3
English to Catalan: 7th ProZ.com Translation Contest - Entry #6091
Source text - English Winters used to be cold in England. We, my parents especially, spent them watching the wrestling. The wrestling they watched on their black-and-white television sets on Saturday afternoons represented a brief intrusion of life and colour in their otherwise monochrome lives. Their work overalls were faded, the sofa cover—unchanged for years—was faded, their memories of the people they had been before coming to England were fading too. My parents, their whole generation, treadmilled away the best years of their lives toiling in factories for shoddy paypackets. A life of drudgery, of deformed spines, of chronic arthritis, of severed hands. They bit their lips and put up with the pain. They had no option but to. In their minds they tried to switch off—to ignore the slights of co-workers, not to bridle against the glib cackling of foremen, and, in the case of Indian women, not to fret when they were slapped about by their husbands. Put up with the pain, they told themselves, deal with the pain—the shooting pains up the arms, the corroded hip joints, the back seizures from leaning over sewing machines for too many years, the callused knuckles from handwashing clothes, the rheumy knees from scrubbing the kitchen floor with their husbands' used underpants.
When my parents sat down to watch the wrestling on Saturday afternoons, milky cardamon tea in hand, they wanted to be entertained, they wanted a laugh. But they also wanted the good guy, just for once, to triumph over the bad guy. They wanted the swaggering, braying bully to get his come-uppance. They prayed for the nice guy, lying there on the canvas, trapped in a double-finger interlock or clutching his kidneys in agony, not to submit. If only he could hold out just a bit longer, bear the pain, last the course. If only he did these things, chances were, wrestling being what it was, that he would triumph. It was only a qualified victory, however. You'd see the winner, exhausted, barely able to wave to the crowd. The triumph was mainly one of survival.
Translation - Catalan A Anglaterra els hiverns acostumaven a ser freds, i ens els passàvem mirant els combats de lluita lliure, especialment els meus pares. Aquesta lluita que miraven al televisor en blanc i negre els dissabtes a la tarda era una mena de petita intrusió de vida i color en les seves vides més aviat monocromàtiques. La seva roba de treball estava descolorida, igual que la funda del sofà, que no s'havia canviat en anys, i els records d'allò que havien estat abans de venir a Anglaterra també s'anaven descolorint. Els meus pares i, de fet, tota la seva generació, van malbaratar els millors anys de les seves vides esllomant-se a les fàbriques a canvi de sous miserables. Una vida feta de treball esgotador, d'esquenes deformades, d'artritis crònica, de mans escapçades. Es mossegaven els llavis i aguantaven el dolor. No tenien pas cap altra opció. Intentaven desconectar les seves ments per ignorar els menyspreus dels seus companys, per no respodre a les xafarderies hipòcrites dels encarregats i, en el cas de les dones índies, per no queixar-se quan els seus marits els clavaven una bufa. 'Accepta el dolor', es deien, 'conviu-hi'; el dolor de les punxades que pujaven pels braços, dels malucs adolorits, del mal d'esquena de massa temps inclinades sobre les màquines de cosir, dels artells endurits de rentar tanta roba, del reuma dels genolls de fregar el terra de la cuina amb els calçotets vells dels seus marits.
Quan els meus pares seien per veure la lluita dels dissabtes a la tarda, amb el te de cardamom amb llet a la mà, volien que allò els fes passar l'estona, volien riure una mica. Però també volien que, per una vegada, els bons guanyessin als dolents. Volien que el milhomes fanfarró rebés el que es mereixia. Pregaven perquè el bo no es rendís quan acabava estirat sobre la lona, atrapat amb un bloqueig doble o prement agònicament els seus ronyons. Tant de bo que pogués aguantar un xic més, suportar el dolor, acabar el combat! Si pogués, tenint en compte com era la lluita lliure, hi havia la possibilitat que guanyés. Però només seria una victòria per punts i el guanyador, esgotat, amb prou feines podria saludar el públic. Més que una gran victòria, el triomf era la supervivència.
English to Spanish: David A. King: "Islamic Astronomical Instrumentation". Artículo para la exposición "Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo Medieval"
Source text - English
Ornamental retes
The Muslims developed the retes of astrolabes into objects that were sometimes
of great beauty - see Fig. 3. Stars were sometimes selected for inclusion
on the retes by virtue of their positions in order to achieve symmetry
about the solstitial colure. Zoomorphic representations for constellations
or groups of stars, or even for single stars, were used albeit not commonly
from the 10th century onwards. Floral patterns were particularly popular
on Indo-Persian astrolabes from the 16th century onwards.
It is now possible to trace the astronomical and artistic development
of astrolabe retes. Particularly important were the instruments of al-Khujandî
of Baghdad in the 10th century, which broke away from the earliest spartan
retes inherited from the Hellenistic tradition and introduced quatrefoils
and zoomorphic figures those of al-Khamâ’irî of Seville
in the 13th century, which were imitated in the Muslim West for six centuries
and the less well-known ones of Jalâl al-Kirmânî of
Central Asia in the 15th century, which mark the beginning of the floriated
patterns on Eastern Islamic instruments. [...]
The universal plate and astrolabe
In Baghdad in the mid 9th century, Habash devised a plate with markings
representing the horizons of various localities. He noticed that the problems
relating to risings, culminations and settings of celestial bodies could
be solved for all latitudes using such a plate and a rete displaying the
ecliptic and fixed stars. This notion was developed further in Toledo
in the 11th century. Muslim astronomers there developed a universal plate
from the markings on an astrolabic plate for latitude zero and thence
an astrolabe that would function for all latitudes with a single
plate.
The astronomer Ibn al-Zarqâlluh, better known in the West as Azarquiel,
appears to have developed the universal plate called al-shakkâziya
with a regular alidade, with which some of the problems of spherical astronomy
can be solved only approximately. He also devised the plate called al-zarqâlliyya
which consisted of two shakkâziyya grids inclined at an
angle equal to the obliquity; the alidade is now equipped with a movable
cursor and the combination serves only to convert between ecliptic and
equatorial coordinates.
The astronomer ‘Alî ibn Khalaf al-Shajjâr, a contemporary
of al-Zarqâlluh, developed a more sophisticated and more useful
instrument. Taking the basic notions - that the shakkâziyya
plate could be used to represent in two dimensions any orthogonal spherical
coordinate system, and that two such plates superposed one upon the other
could be employed to solve any problem of coordinate transformation, which
problems are the essence of spherical astronomy - to their natural conclusion,
he invented the universal astrolabe. This instrument is known only from
the 13th-century Andalusi compilation entitled Libros del saber: the rete
consists of one semicircle of shakkâziya markings and another comprising
an ecliptic and star-pointers with northern and southern halves of the
ecliptic superposed one upon the other, and the plate is a shakkâziyya
grid.
Translation - Spanish
Arañas ornamentales
Frecuentemente los musulmanes transformaron las arañas
de los astrolabios en objetos de gran belleza (véase Fig. 3). A
veces las estrellas que se tenían que incluir en las arañas
se escogían de acuerdo con sus posiciones de manera que se consiguiera
una cierta simetría con respecto al coluro de los solsticios. A
partir del siglo x se utilizaron, aunque no de forma generalizada, representaciones
zoomórficas para constelaciones o grupos de estrellas o incluso
para estrellas solas. En los astrolabios indopersas son especialmente
populares los motivos florales a partir del siglo XVI.
Actualmente es posible seguir el desarrollo
astronómico y artístico de las arañas de astrolabio.
Entre los instrumentos particularmente importantes hay que citar los de
al-Juyandi de Bagdad (siglo x), que rompieron con los diseños austeros
heredados de la tradición helenística e introdujeron cuadrifolios
y figuras zoomórficas; los de al-Jamairi de Sevilla (siglo xiii),
que se imitaron en el occidente islámico durante seis siglos, y
los menos conocidos de Yalal al-Kirmani, del Asia Central (siglo xv),
que marcan la introducción de patrones florales en los instrumentos
islámicos orientales. [...]
El astrolabio y la lámina
universales
En el Bagdad de mediados del siglo ix, Habasch diseñó
una lámina con indicadores que representaban los horizontes de
varias localidades. Se dio cuenta de que los problemas relativos a los
ortos, las culminaciones y los ocasos de los cuerpos celestes se podían
resolver para todas las latitudes si se usaba una lámina de este
tipo y una araña que mostrara la eclíptica y las estrellas
fijas. Esta idea se desarrolló posteriormente en Toledo en el siglo
xi, donde astrónomos musulmanes desarrollaron una lámina
universal a partir de las indicaciones sobre un astrolabio plano para
latitud cero. De esta forma crearon un astrolabio que funcionaba para
todas las latitudes con una sola lámina.
El astrónomo Ibn al-Zarqali, más
conocido en Occidente por Azarquiel, parece haber diseñado una
lámina universal, llamada al-schakaziya, con una alidada regular,
y con la que se pueden solucionar algunos de los problemas de la astronomía
esférica sólo aproximadamente. Parece que también
diseñó la lámina llamada al-zarqaliya, formada por
dos cuadrículas schakaziya inclinadas un ángulo igual al
de la oblicuidad; la alidada incorpora un cursor móvil y la combinación
sirve para convertir entre coordenadas eclípticas y ecuatoriales.
Un astrónomo contemporáneo de Azarquiel,
Alí Ibn Jalaf al-Schayar, diseñó un instrumento más
sofisticado y útil. Llevando los conceptos básicos –que
la lámina schakaziya se puede utilizar para representar en dos
dimensiones cualquier sistema de coordenadas esféricas y que dos
de estas láminas superpuestas una sobre la otra se pueden utilizar
para solucionar cualquier problema de transformación de coordenadas,
la base de la astronomía esférica– hacia su conclusión
natural, inventó el astrolabio universal.2 Este instrumento sólo
se conoce a partir de la compilación andalusí del siglo
xiii titulada Libros del saber. La araña consiste en un semicírculo
con indicaciones de schakaziya y otro que incluye una eclíptica
e indicadores de estrellas con las mitades septentrional y meridional
de la eclíptica superpuestas una sobre la otra, mientras que la
lámina es una cuadrícula schakaziya.
French to Catalan: Damien Coulon: "Commerce et navigation occidentaux vers le Levant". Article per a l'exposició "Mediterraneum. L'esplendor de la Mediterrània Medieval"
Source text - French
Les débuts du commerce du Levant et la première
phase d’épanouissement (jusqu’au milieu du XIIIe
s.)
L’Egypte et la Syrie constituaient en fait les régions
par lesquelles les précieuses épices parvenaient dans
le monde méditerranéen, après avoir été
d’abord embarquées sur la côte occidentale de l’Inde
ou dans l’île de Ceylan, puis avoir traversé successivement
la mer d’Oman et la mer Rouge1. Ces deux pays de l’Orient
méditerranéen se trouvaient ainsi au cœur du dispositif
commercial sur la route des épices qui conduisait jusqu’en
Europe occidentale ; ils constituaient en d’autres termes
une zone de rupture de charge essentielle imposant un court transit
continental sur une route des épices essentiellement maritime.
Sans doute peut-il paraître bien étrange
que des articles condimentaires principalement utilisés aujourd’hui
pour relever quelques plats exotiques aient pu revêtir une telle
importance économique au cours du Moyen Âge. Il faut d’abord
repréciser que ce que l’on entendait alors par épices
regroupait un ensemble d’articles sensiblement plus étendu :
ce vocable s’appliquait certes déjà à des
condiments, tels que le poivre, le gingembre, la cannelle ou les clous
de girofle, mais également au sucre, et même à des
bois tinctoriaux, comme l’indigo ou le brésil, ainsi qu’à
beaucoup d’autres produits végétaux (parmi eux,
les nombreuses gommes et résines, tels l’encens ou la laque ;
des racines, comme le galanga et le zédoar, ou des noix, telle
la muscade) ; des produits minéraux s’y
mêlaient enfin (du borate ou de l’orpiment, par exemple).
Le terme d’ « épices » s’étendait
ainsi à l’ensemble des marchandises importées d’Orient,
soit près de 300 articles différents à en croire
les listes des manuels de commerce les plus renommés. Leur usage
n’était donc pas seulement culinaire, mais également
pharmaceutique dans de nombreux cas, voire colorant ou encore textile
– dans les cas du coton et du lin, par exemple. Enfin, tous ces
articles pouvaient se conditionner et se transporter facilement sur
de grandes distances, de même qu’ils se conservaient sans
difficulté majeure, le temps d’effectuer ces longs trajets.
Il s’agissait ainsi d’une vaste gamme de produits de plus
en plus demandés en Europe, sur lesquels d’importants bénéfices
pouvaient être réalisés par les marchands qui les
achetaient à Alexandrie ou à Damas, puis les revendaient
dans les principaux ports de Méditerranée occidentale,
et de là les redistribuaient vers le reste de l’Europe.
Les épices constituaient donc une sorte de produit commercial
« stratégique » et lucratif jouant un rôle
moteur essentiel pour l’économie de l’Occident à
la fin du Moyen Âge, un peu au même titre que certaines
sources d’énergie actuellement.
Mais aux premiers temps de l’Islam,
les activités marchandes de l’Europe n’avaient pas
encore atteint un tel dynamisme et ce continent n’offrait guère
de denrée rare et spécifique qui pût intéresser
les négociants musulmans, au même titre que l’or
du Soudan ou les épices d’Asie du Sud, précisément.
C’est pourquoi ils délaissèrent cette région,
alors considérée à juste titre sans grand intérêt
commercial. Ainsi s’explique que les marins et marchands d’un
petit port aux confins méridionaux de l’Europe, Amalfi,
commencèrent à venir chercher eux-mêmes les épices
en Egypte dès la fin du Xe siècle. Ils furent suivis puis
remplacés aux siècles suivants par des Vénitiens,
des Pisans, puis des Génois, qui disposèrent bientôt
à Alexandrie et même au Caire d’établissements
commerciaux spécialisés, les funduqs. Ceux-ci avaient
généralement une double fonction de stockage des biens
dans des halles au rez-de-chaussée et d’hébergement
aux différents étages, où les marchands pouvaient
séjourner, afin de se consacrer sur place à leurs affaires.
Ainsi les Pisans possédèrent-ils un funduq à Alexandrie
dès avant 1153, puis un autre à Fustat, le Vieux Caire,
à partir de l’année suivante ; ceux des Vénitiens
et des Génois ne sont respectivement attestés qu’en
1173, puis en 1200, toujours à Alexandrie, mais les documents
qui en font mention signalent qu’ils sont déjà en
activité à ces dates, de sorte que leur fondation a en
fait de bonnes chances d’être antérieure. L’existence
de ces funduqs prouve en tout cas que les marchands originaires de ces
nations italiennes fréquentaient assidûment Le Caire et
surtout Alexandrie, même si ces établissements restaient
propriété des autorités égyptiennes, fatimides,
puis ayyubides. Dans cette dernière ville, les marchands italiens
furent rapidement représentés par des consuls élus,
temporairement responsables de leur communauté et qui résidaient
dans les funduqs. Toutes ces dispositions montrent que dès la
fin du XIIe et le début du XIIIe siècle, le grand port
égyptien constituait déjà un point de contact essentiel,
la nouvelle frontière au sens économique, entre chrétiens
et musulmans.
Translation - Catalan
Els inicis del comerç del Llevant
mediterrani i la primera fase d'expansió (fins a mitjan segle XIII)
Egipte i Síria constituïen les regions a través
de les quals arribaven al món mediterrani les preuades espècies,
després d'haver estat embarcades inicialment a les costes occidentals
de l'Índia o a Ceilan i d'haver travessat la mar d'Oman i la
mar Roja.1 Aquests dos països de l'Orient mediterrani es trobaven
al bell mig del dispositiu comercial de la ruta de les espècies
que duia fins a l'Europa occidental. També eren una zona de discontinuïtat,
ja que obligaven a realitzar un curt trajecte terrestre en una ruta
de les espècies que era bàsicament marítima.
Pot semblar estrany que uns condiments
que avui s'utilitzen bàsicament per assaonar plats exòtics,
tinguessin tanta importància econòmica durant l'Edat Mitjana.
En primer lloc cal precisar que allò que hom entenia llavors
per "espècies" englobava un conjunt de productes força
més extens. Aquest terme s'aplicava, certament, a condiments
com el pebre, el gingebre, la canyella o el clavell d'espècia,
però també al sucre, a les fustes tintòries com
l'anyil o el brasil i a molts altres productes vegetals (entre els quals
nombroses gomes i resines, com l'encens i la laca; arrels, com la galanga
i la zedoaria o nous com la moscada) i també minerals (per exemple
l'orpiment o el bòrax). El terme "espècies"
s'ampliava així per englobar tot el conjunt de mercaderies importades
d'Orient, gairebé 300 productes diferents, si hem de confiar
en les llistes dels manuals comercials més famosos.2 Llur utilització,
doncs, no era només culinària, sinó també
sovint farmacèutica, colorant o tèxtil (el cas del cotó
o el lli, per exemple). A més, tots aquests articles es podien
condicionar i transportar amb facilitat a grans distàncies, ja
que es conservaven sense problemes durant aquests trajectes tan llargs.
En definitiva, es tractava d'una gamma de productes molt àmplia,
cada vegada amb més demanda a Europa, i amb els quals els mercaders
que els compraven a Damasc o Alexandria i els revenien als principals
ports de la Mediterrània occidental podien obtenir importants
beneficis. Des dels ports mediterranis aquests productes es redistribuïen
cap a la resta d'Europa. Així doncs, les espècies eren
una mena de producte comercial "estratègic" i lucratiu,
motor essencial de l'economia d'Occident a finals de l'Edat Mitjana.
En certa manera no eren gaire diferents d'algunes fonts d'energia actuals.
Nogensmenys, als primers temps de l'Islam,
les activitats mercantils europees encara no havien assolit prou dinamisme
i aquest continent no podia oferir gaires productes rars o específics
que poguessin interessar els mercaders musulmans, tal com ho podien
fer l'or del Sudan o les espècies de l'Àsia meridional,
precisament. Per això van deixar de banda aquesta regió,
llavors considerada, amb raó, sense gran interès comercial.
D'aquesta manera s'explica que els mariners i mercaders d'un petit port
situat als confins meridionals d'Europa, Amalfi, comencessin ells mateixos
a anar a buscar les espècies a Egipte a partir de finals del
segle x. Foren seguits i després reemplaçats per venecians,
pisans i posteriorment genovesos, els quals aviat van disposar a Alexandria
i al Caire d'establiments comercials especialitzats, els alfòndecs.
Aquests tenien, normalment, una funció doble: magatzem de mercaderies
a la planta baixa i alberg a les plantes superiors, on els mercaders
podien fer-hi estada per dedicar-se sobre el terreny als seus negocis.
Els pisans posseïen un alfòndec a Alexandria des d'abans
del 1153, un altre a Fustat, al vell Caire, a partir de l'any següent;
els dels venecians i els genovesos no estan testificats a Alexandria
fins el 1173 i el 1200, respectivament, però els documents que
en parlen assenyalen que en aquestes dates ja eren actius, de manera
que la seva fundació és segurament anterior. En tot cas,
l'existència d'aquests alfòndecs demostra que els mercaders
d'aquestes nacions italianes freqüentaven assíduament el
Caire i sobretot Alexandria, fins i tot si aquests establiments eren
propietat de les autoritats egípcies, fatimites primer, aiúbides
després. A Alexandria els mercaders italians foren ràpidament
representats per cònsols elegits, que residien als alfòndecs
i eren responsables temporalment de llur comunitat. Totes aquestes disposicions
mostren que a partir de finals del segle xii i la primeria del xiii
el gran port egipci ja constituïa un punt de contacte essencial,
la nova frontera econòmica entre cristians i musulmans.
More
Less
Translation education
Other - Universitat Pompeu Fabra
Experience
Years of experience: 23. Registered at ProZ.com: Jun 2005.